LA CURSA DELS CLOTS

 

Hi havia una vegada un nen que es deia Isaac. Isaac vivia a Ascó i lo que més li agradaven eren els cavalls. Li agradaven tant que tot el dia en parlava.
Demà li arribarà el cavall al senyor Sisco. M'ha dit que m'hi deixarà pujar un dia.
Ahir lo meu pare em va deixar muntar el cavall per Camposines.
Quan sigui gran, estalviaré molt per a poder-me comprar
un pura sang i el tindré a un estable que em faré a casa.
Els seus amics coneixien molt bé l'afecció de Isaac pels cavalls; en dibuixava a l'escola, als seus jocs sempre n'hi havia i anaven a veure els que hi havia al poble. Gerard, Roger, Alex i Pere coneixien molt bé els gustos de l'Isaac i tot i a ells també els agradava.
Les festes més grans d'Ascó eren les de Sant Antoni. Les festes de Sant Antoni eren unes úniques a la comarca; les principals activitats eren les curses de cavalls i de rucs. Faltava molt poc per a que arribessin i tota la colla d'amics les esperava amb moltes ganes.
Una de les curses que més els agradava era la coneguda com la cursa dels Clots. Era una cursa popular que es deia així perquè els cavalls corrien per un carrer costerut molt llarg que es deia carrer Clots. A Isaac li hauria agradat molt poder córrer.
El seu pare tenia un cavall marró amb taques blanques però s'havia fet molt vellet i no corria gaire. Isaac havia pensat en comprar-se'n un però quan va saber el que valia es va adonar que amb lo que tenia a la seva guardiola no en tenia prou.
Tots els nens de la classe sabien el que li passava i com tenien molts ganes d'ajudar-lo, no paraven de donar-li idees.
La Paula li va explicar que un amic seu que es deia Ruben en tenia un que era molt corredor i que es deia Loro.
-Potser li podries demanar a Ruben?
Gerard li va dir que el seu tiet Ignasi tenia dos ponis i també tenia un cavall que es deia "Caqui".
-Potser te'l podria deixar?
Lorelay li va dir li que demanaria l'euga a la seva tieta Fina de Flix.
-Es diu "Noèlia" i és molt corredora.
Pere li va dir que tenia un cosí que tenia dos cavalls i els farien córrer però que també tenien una euga i que potser li podrien deixar.
-El meu cosí Jaume segur que et deixaria a la Nora.
Joana es va recordar que el seu tiet Vicent també tenia un cavall i Roger li va explicar que un amic del seu pare, l'Amado en tenia un que l'any anterior havia guanyat la cursa dels Clots.
- I si no, n'hi podrirem demanar un a Josep Miquel de Monja que en té molts i tots són corredors.
Tots coneixien molta gent que tenia cavalls i no paraven de donar-li idees. Parlant, parlant es van adonar que hi havia molta gent que en tenia i que si els demanaven potser n'hi hauria per a tots.
-Podrien córrer la cursa tots junts!
-Seria fantàstic!
Ho van aconseguir i quan se'n van adonar havien arribat les festes de Sant Antoni i ja era el dia de la cursa. Es van apuntar i es van preparar al començament del carrer.
Isaac estava molt content perquè corrien la major part dels companys de la classe però els que no ho van fer, no s'ho volien perdre. L'Anna, l'Àlex, la Mireia, la Judit, la Gemma i la Lorena van buscar el lloc on podien veure millor la cursa i es van preparar al terrat de casa de la Gemma. Estava just a la punta de dalt del carrer Clots i tenia una vista immillorable del carrer.
La senyoreta Anna estava al carrer perquè no es volia perdre aquella cursa i quan la van veure, la van cridar i també va pujar al terrat.
-D'aquí ho veurem molt bé!
Abans de començar la cursa, el carrer es va omplir i la gent no parava d'animar al seu cavall preferit. Quan va començar la cursa ningú s'ho va voler perdre i els crits d'ànim encara es van escoltar més forts.
Com sempre, va ser una cursa emocionant però,..
-Què passa?
-No pot ser!
La gent no s'ho acabava de creure. Els majorals que eren els organitzadors de totes les festes de Sant Antoni, no havien vist mai una cosa així. Havien arribat tots alhora.
-Quin problema més gran!
-Mai havia passat una cosa semblant!
-I ara què farem?
-No hi haurà prou galls per a tots!
-I si els donéssim una copa?
-Tampoc n'hi tenim prou!
Tothom deia la seva; la Mireia va tenir una idea i va córrer a buscar als majorals per explicar-los-hi.
- Perquè no feu que el premi sigui ballar la primera jota a la foguera de la plaça?
Els majorals van pensar que aquella seria la millor solució. Així que aquella nit tots els amics es van preparar per a obrir el ball al voltant de la foguera. Cadascú es va buscar una parella.
Isaac va ballar amb l'Anna
Roger amb la Judit
Pere amb la Gemma
Lorelay amb l'Alex
Gerard amb Lorena
Joana amb Mireia
I Paula, amb la senyoreta Anna.
I així va ser com aquella nit de Sant Antoni van ballar tots al voltant de la foguera amb la coca a la mà.

…Però…i els cavalls?

..Ah, si! Els cavalls s'ho van mirar tot mentre es menjaven les saboroses paques de palla amb que els havien premiat.

I BALLANT LA JOTA I MENJANT LA COCA,
AQUESTA HISTÒRIA JA ESTÀ TOTA

FI.

 

Nens i nenes de P-5